Editar vídeos amb el Windows Movie Maker

El Windows Movie Maker és un programa creat per Microsoft i va inclòs a tots els ordinadors Windows des de l’any 2000. Aquest software permet editar vídeos, posant-hi efectes, transicions, títols i crèdits, àudios... 

Us deixo un tutorial per facilitar-vos el seu ús.

Aquí teniu un vídeo de prova fet per mi en la SAE de Blanquerna utilitzant aquest programa i l'Audacity per al so:

> Com a gran amant del setè art, també m'agrada l'edició de vídeo. El Windows Movie Maker és un fàcil editor de vídeos que havia utilitzat anteriorment pel meu Treball de Recerca de batxillerat, que el vaig fer sobre la tècnica de l'StopMotion. Encara que per editar un vídeo d'un viatge vaig utilitzar el Sony Vegas Estudio 2.0, que és molt més complet encara que més difícil de fer anar. Com a mestre, l'edició de vídeos em sembla útil, ja que sempre fa il·lusió tenir una gravació de quan ets petit i recordar els petits moments i la veu.

Digitalització

Digitalitzar és convertir la informació mitjançant un procés de seqüències numèriques (anomenat codi binari que són combinacions amb el número "0" i el número '"1") que es poden tractar en l'ordinador. 

Un exemple de digitalitzar és enregistrar un document utilitzant l'scanner creant així un arxiu. L'arxiu, que està en codi binari, representa la imatge o el document de manera que passa la informació perquè es pugui veure de nou a la pantalla.

Aquesta informació es pot transmetre per Internet, mantenir la qualitat i manipular-la fàcilment entre altres coses.

Quan retoquem (o manipulem) una imatge, encara que nosaltres només toquem un botó, la imatge canvia el seu codi binari, per tal de canviar la modificació que has fet de la imatge original.

Al poder utilitzar diferents arxius, podem parlar de multimèdia, d'hipertextualitat i d'interactivitat.

Es poden diferenciar dos tipus d'imatges digitals:

• Les imatges vectorials, les quals estan composades per vectors creats a partir de parelles de píxels ("punts").
• Les imatges anomenades mapa de bits són aquelles que tenen una àrea rectangular a partir d'una matriu de píxels. Aquestes es poden generar amb un scanner o una càmera fotogràfica i es poden manipular amb programes com el Gimp o el Photoshop. Les seves característiques són:
• La grandària: fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge.
• El pes és el que ocupa la imatge en memòria.
• La profunditat de color fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
• La resolució és la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.

Aquestes imatges s'acabaran emmagatzemant en un arxiu i/o en un suport.

> Amb aquesta entrada m'ha vingut a la ment l'anterior en la que parlava sobre la Interactivitat, ja que tot va començar arrel del codi binari, gràcies a aquest codi ara podem transmetre tot tipus d'informació. He de dir, que a l'hora de crear alguna entrada del bloc, com la de Interactivitat,  he hagut de posar en pràctica els coneixements que tenia sobre la grandària  i la resolució  per poder inserir el vídeo a l'entrada, perquè aquest era més gran que l'espai que podia ocupar, per tant, vaig haver de fer un canvi de grandària.

Tractar imatges amb el Gimp

El GIMP és un programa gratuït per tractar i manipular les imatges. 

És un processador de gràfics i de fotografies digitals. Entre els molts usos que se li pot donar destaquen el canvi de mida (a escala)  que he utilitzat a l’hora de penjar totes les imatges al bloc, com ara les imatges 1 i 4.

També es pot retallar, com en la imatge 2 , fer desaparèixer un tros de la imatge amb l’eina del tampó, emprada en la imatge 3, seleccionar un tros, invertir-lo i posar-ho en escala de grisos, com en la imatge 5, i un llarg etcètera d’usos més. 

És una alternativa més senzilla que el Photoshop, i a més, permet crear imatges animades.

Imatge 1

Imatge 4

Imatge 2

Imatge 5

Imatge 3

Per a més informació cliqueu aquí i si necessiteu un tutorial, aquí.

> El Gimp és un programa molt útil per editar imatges i més fàcil d'utilitzar que el Photoshop, encara que l'havia utilitzat anteriorment, he descobert noves opcions que no era conscient de que existien, com ara tornar una part d'una imatge de color a blanc i negre. El Gimp també pot ser útil per a la feina de mestre, ja que el pots utilitzar per fer collages i murals originals o retocar les fotografies que no hagin quedat del tot bé.

Twitter, una altra xarxa social

El Twitter, que és un servei de microblogging, és una xarxa social. Aquest servei permet als usuaris de Twitter llegir i enviar missatges d'uns 140 caràcters com a màxim, anomenats tweets o piulades.

 

Imatge de Fcruzbello.es

 

 Aquests tweets es poden veure en la pàgina de perfil de l'usuari que ho ha escrit i en el mur dels altres usuaris que han triat seguir les actualitzacions  d'aquest usuari. Encara que també hi ha l'opció de restringir els usuaris que et segueixen per tal de tenir més privacitat.

 Per deixar els termes de Twitter més clars i facilitar el seu funcionament, aquí teniu el seu glossari.

 Aquí us deixo el bloc oficial de Twitter, per poder veure les noves actualitzacions.

> Twitter és una xarxa social de la qual em declaro molt activa. Serveix per comunicar-te amb tothom que vulguis, el coneguis personalment o simplement perquè et declares seguidor seu. A més, és un bon lloc per informar-te de les notícies mundials al instant, comentar els debats més polèmics del moment i descobrir un munt de coses que passen al nostre voltant.

Interactivitat

Els ordinadors són bàsicament màquines per a fer càlculs, però mica en mica, han esdevingut màquines per comunicar-nos.

La interactivitat és una manera d'organitzar i mostrar informació; arribant d'un punt a un altre a través de les seves connexions. Aquest va ser el model proposat per Vannevar Bush per millorar la comunicació científica a mitjans del S. XX. I va idear una màquina, però no es va poder fer per les limitacions e la tecnologia de l'època.

Els ordinadors, mica en mica van anar treballant, a part dels càlculs, amb texts, sons, imatges, animacions...

Més tard, Ted Nelson va inventar el Xanadu. Gràcies a Xanadu es va a donar a conèixer l'hipertext i la hipermèdia, que es relacionen entre sí mitjançant enllaços.
Douglas Engelbart i el equip van inventar el ratolí.
Els primers programes interactius van néixer als 90, sobre el CD-ROM.
Al començament, hi havia CD-ROMs interactius amb una finalitat educativa. Però els programes interactius de més impacte van ser els videojocs.
Amb els jocs del CD-ROM la interacció és d'una persona sobre ella mateixa. Però amb la xarxa d'internet, la interacció es multiplica.
La interacció amb els ordinadors poden tenir finalitats informatives, lúdiques, socials i comercials.
La clau interactiva és la interfície, un conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador. Una bona interfície convida a interactuar.
Els elements claus són el Hardware i el Software.


> Amb aquesta entrada, he descobert coses que no sabia que havien existit, com ara, la xarxa Xanadu. He de dir que em sembla impressionant que a partir d'un ordinador, al començament creat només per  fer càlculs, s'hagi arribat a crear una llarga llista de programes d'interfícies diferents amb les quals ens podem comunicar, com per exemple el Facebook, el Twitter o l'Skype, entre molts d'altres. I el que encara em sembla més impressionant és que ho podem fer des de qualsevol punt del món i fins hi tot des d'un mòbil.

Cultura lliure

LES IMATGES DE LES PRESENTACIONS I ELS DRETS D'AUTOR 

Les presentacions ajuden a les explicacions, destacant així els punts essencials i també captant el interès de l’audiència. 

Moltes de les presentacions són publicades a Internet per tal que tothom en pugui fer-ne un bon ús. També molts autors llicencien les presentacions amb llicències d’ús obert, com per exemple les Creative Commons per tal que tothom pugui torna a utilitzar el material per crear-ne de nou. 

Molts autors llicencien el seu contingut textual, però desconeixen que els materials il·lustrats que ells utilitzen com ara fotografies, gràfics, etc. Tenen drets de propietat intel·lectual i per tant no poden llicenciar materials sobre els quals no tenen drets. 

Quan es tracta de fer presentacions, com per exemple en un auditori, no cal ser tan exigents com les que puguin ser penjades a Internet. En espais com Flickr o Wikimedia hi podem trobar un gran nombre de il·lustracions i fotografies llicenciades en Creative Commons i moltes d'elles on en el cas de que la volguem utilitzar només caldria citar-ne l’autor. Per altra banda podem eliminar les imatges que no tinguem el permís per publicar-les a Internet. 

La llicencia Creative Commons ens autoritza la copia, distribució i la comunicació pública de l’obra en allò que vulguem per als nostres propis fins, sempre hi quan s'anomeni l'autor.

EXPLICACIÓ DE LES LLICÈNCIES 

Fer ús d’una llicència de Creative Commons no comporta perdre els teus drets d’autor, sinó exercicr-los i oferir-los a terceres persones amb unes determinades condicions. Es poden escollir entre aquestes llicències diferents: 

- Reconeixement (Attribution): S’ha de reconèixer l'autoria. 

- No Comercial (Non commercial): Sense fins comercials. 

- Sense Obres Derivades (No Derivate Works): Es pot explotar l’obra però no se’n pote crear una a través d’ella. 

- Compartir Igual (Share alike): Es poden crear obres derivades sempre i quan tinguin la mateixa llicència divulgativa. 

Amb les quatre condicions anteriors combinades podem generar les sis llicències següents: 

-  Reconeixement (by): permet l’explotació de qualsevol obra, incloent amb una finalitat comercial. 

- Reconeixement - (NoComercial)- (by-nc): permet la generació d’obres derivades però sense ús comercial, ni utilitzar l’obra original amb aquesta mateixa finalitat. 

- Reconeixement - (NoComercial) - (CompartirIgual) (by-nc-sa): no permet l’us comercial de l’obra original ni de les derivades i la distribució d’aquestes ha de fer-se amb la mateixa llicència que l’original. 

- Reconeixement - (NoComercial) - (SenseObraDerivada) (by-nc-nd): No permet un ús comercial de l'obra original ni d'obres derivades. 

- Reconeixement - (CompartirIgual) (by-sa): permet l'ús comercial de l'obra original i derivades, la distribució d’aquestes ha de tenir la mateixa llicència que regula l’original. 

- Reconeixement - (SenseObraDerivada) (by-nd): permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades. 

Obtenció de la llicència, que es tindrà de tres maneres diferents: 

- Commons Deed: Resum comprensible pel més rellevant del text legal. 

- Legal Code: Text legal complet. 

- Digital Code: Codi digital per identificar l’obra i les seves condicions d’ús. 

Utilitzant la llicència :

Un cop escollida la llicència s’ha d’incloure el botó de Creative Commons (alguns drets reservats). Aquest estarà enllaçat amb el Commons Deed, així que tothom estarà informat de les condicions de la llicència. Per tant si trobem que la llicència ha estat violada, podrem defensar els nostres drets. 

COPY LEFT I CRETIVE COMMONS

Creative Commons és una organització que facilita l’accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual.

Es tracta de que qualsevol artista que vulgui penjar la seva obra a Internet ho pugui fer amb un suport legal per deixar clar quins usos permet i quins prohibeix per la seva obra. Per això, quan un artista posa una llicència Creative Commons a la seva obra, dóna permís per a que es copiï i es distribueixi. A més a més, pot optar per a que es faci servir per a fins comercials o per a obres derivades. Varies universitats promouen entre els seus professors el seu ús.

Cory Doctorow , representant de la Electronic Frontier Foundation per Europa, explica que les llicències Creative Commons fan que els creadors afirmin que Internet és una solució i no un problema. Doctorow ha editat la seva última novel·la amb llicència Creative Commons i l’ha distribuït gratis a Internet. Fins al moment, ha sigut descarregada cinc centes mil vegades.

La idea de copyleft és contrària a copyright (dret de còpia) i permet distribuir lliurement el treball amb una llicència. Es pot posar-hi també restriccions per evitar que es modifiqui el contingut o per evitar que es distribueixi per a fins comercials. En aquest cas, “Free” vol dir lliure lliure distribució. 

Aquí us deixo una presentació sobre la cultura lliure:

> Com a futura mestra i actual internauta, sempre és important estar al corrent dels drets d'autor, a méstambé és bo saber la llei de protecció de la intimitat del menor per a no cometre cap delicte. En aquest cas, he aprofundit en les llicències de Creative Commons, que sempre protegeix a l'autor o creador de la imatge o de la informació. Normalment,  les llicències més emprades són aquelles que s'ha d'anomenar a l'autor (les de reconeixement), posar la font d'on s'ha tret és un gest que no costa pràcticament gens i d'aquesta manera no t'atribueixes mèrits que no et corresponen i no els hi treus a la gent que realment els té.

Google Docs, una nova forma de compartir informació en línia

Imatge de Segelsoft.

El Google Docs és una aplicació gratuïta proporcionada per Google que ens dóna les facilitats de crear, editar, compartir i publicar documents, presentacions, fulls de càlcul, formularis, dibuixos i taules en línia i guardar-les de forma segura en la xarxa. Per poder utilitzar totes aquestes aplicacions s’ha de tenir una compte oberta a gmail.com. A més a més, es poden modificar els arxius en línia de forma instantània i conjuntament amb la resta de persones amb les quals comparteixes el document.

En aquest cas Google utilitza la cloud computing, una aplicació que no s’ha d’instal·lar en l’ordinador ja que es troba en els servidors. La cloud computing també s'utilitza en servidors d’e-mails com Hotmail i Yahoo.

Per veure el funcionament de Google Docs podeu entrar aquí, on es mostra una presentació publicada per Jordi Simón en el bloc en que hi aporta entrades.

> Encara que mai l'havia utilitzat, he trobat que Google Docs és una aplicació molt útil i còmode que permet treballar en un document des del lloc on vulguis i treballar en grup sense la obligació d'estar tots pendents de només un ordinador, gràcies a les actualitzacions instantànies que ofereix Google. De cara a ser mestre, crec que els arxius que més es poden treure profit són els documents, els fulls de càlcul i les presentacions.

L’ús del Power Point

El Power Point és una eina de suport audiovisual que s’utilitza amb la intensió de transmetre clarament i de manera endreçada una informació a partir de diapositives que poden portar textos, vídeos, imatges, etc.
Els elements que formen part d'una presentació són les diapositives, els objectes, les accions, les transicions i les animacions.

Aquesta tècnica s’utilitza per exemple en el món de l’ensenyament,  ja que les presentacions poden arribar a motivar, interactuar i emocionar entre altres, amb la finalitat de fer més entenedora la classe que s’està impartint i ajudar a destacar els punts més importants.

A partir de l’exposició de Jordi Simón i Llovet sobre el programa Power Point  he extret la següent informació:

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han anat evolucionant i donant un punt de vista diferent a l’hora d’impartir classes amb un suport audiovisual. Antigament, si les classes s’impartien amb un suport audiovisual, aquest era un conjunt de transparències de les quals els professors es limitaven a llegir el text que es trobaven en elles. Actualment, aquest suport ha evolucionat fins arribar a programes com el Microsoft Power Point o l’Impress d’Open Office, que mostrant un petit esquema, t’ajuden a l’hora de fer una exposició oral destacant-ne els punts més importants del tema que tractes.

Però com tot, el Power Point  té avantatges i inconvenients; en l’ús més tradicional del Power Point els principals avantatges són la incorporació d’elements multimèdia i la creació d’esquemes per tal de fer de guia a l’alumne i facilitar la presa d’apunts. D’altra banda, els principals inconvenients són els següents: els alumnes es podrien limitar a estudiar només els “Power Points” que dóna el professor, també pot haver-hi massa informació en cada diapositiva o l’orador es pot limitar a llegir la diapositiva, a més a més es pot abusar en excés dels elements multimèdia i això pot distreure els alumnes del tema tractat.

L’ús creatiu del Power Point pot potenciar la interacció entre l’orador i la resta dels oients i donar suport a la tesi que es defensa. A partir d’aquest recurs, es poden substituir les tradicionals fotografies o diapositives per imatges en el Power Point, a més, pot ajudar al discurs no lineal facilitant l’accés saltejant les diapositives a gust de l’orador, també es poden utilitzar enllaços amb vídeos o arxius de música i fins i tot es poden fer exercicis en el mateix moment que es fa la classe a partir de les diapositives creades per a la pràctica del temari explicat, per posar uns quants exemples.

Com també diu Jordi Simón: “Una diapositiva de Power Point pot ser entesa com una màquina de recollir idees”, amb la intensió de plasmar-les digitalment.

> Com a conclusió final, crec que és important ressaltar que aquest suport audiovisual s'ha d'intentar adaptar a l'aprenentatge dels alumnes, perquè és una eina que generalment funciona molt bé.

Però, s'ha de fer un bon ús i no abusar d'aquesta ajuda que ens proporciona la tecnologia. Encara que a l'hora d'utilitzar-lo s'ha de ser flexible i creatiu i s'ha d'intentar treure el màxim rendiment possible d'aquesta tècnica.